004::: SF - Notes musicals

Adés deya que el pentagrama tenia l'ús de escriurer damunt d'ell els símbols musicals.

U de tants símbols son les notes musicals.

Una nota musical fa referència a un so d'una freqüéncia constant. Vullc dir, el soroll, lo mateix que la llum i atres elements ampren les ones pa "viajar". Quant la ona fa una oscilació completa, es a dir, quant puja, baixa y torna al "puesto d'eixida" pera un atra pujà; a aixó se crida frecuencia. Segons la velocitat d’oscilació o vibració tindrem uns sons més aguts (més velocitat) o més greus (manco velocitat).

Aixina que tenim que cada so té una freqüéncia fixa. Si cambia eixa freqüéncia, el so cambia .
Si la freqüéncia es més alta vol dir que existix més vibracio en el mateix temps, aixina la nota sera més aguda.
Si la frecuencia es inferior vol dir que existix manco vibració, aixina la nota sera mes greu.

El piano, el oboe, el sax, el bombardí... si tots toquen en la mateixa freqüéncia, tots farán la mateixa nota. Per atre costat estaría el component que fa característic el so de cada instrument. Vullc dir, "l'element" que fa que un piano se senta com a piano i no com un clarinet.

A la fi, si tots fan la mateixa vibració, la nota ha de ser la mateixa en tots, per eixemple un Fa.

S'ha establit que existixen 7 notes musicals (12 si afegim les alteracions) en una escala musical.
Cada nota se representa en un so (en una freqüéncia) fixa, i estes se poden repetir per damunt y per devall tantes iteracions com faça falta. Aixo sí, sempre en lo mateix orde.

Les notes musicals son una serie de sílabes que donen nom als sons que sentim.

La tanda de 7 notes es:

Do - Re - Mi - Fa - Sol - La - Si

La tanda de 12 notes es:

Do - Do#/Reb - Re - Re#/Mib - Mi - Fa - Fa#/Solb - Sol - Sol#/Lab - La - La#/Sib - Si

Se pot tornar a repetir per d'alt i baix, tant com siga pertinent

...... - La - Si - Do - Re - Mi - Fa - Sol - La - Si - Do - Re - Mi - Fa - Sol - .......

* En Portugués e Italià usen la mateixa notació que nosatros.
* En Francia, es normal trobar el Do Reemplaçat per la paraula Ut, la resta de notes esta igual.

Ut - Ré - Mi - Fa - Sol - La  - Si

* En notacio anglicana, no existix Do, Re... sino que nomenen les notes per lletres de l'alfabet,

C - D - E - F - G - A - B

* Els alemans, troquen el Si dels anglicans per la H. La letra B se fa H

C (Do) - D - E - F - G (Sol) - A - H (Si)

003::: SF - Reglons adicionals

REGLONS ADICIONALS:

Els reglons adicionals son les llínees horisontals en les que s'aumenten les 5 llíees del pentagrama, ya siga per damunt o per daix. Servixen pa posar damunt d'elles i en los espays les notes que per ser massa agudes o greus no se poden escriurer dins del pentagrama.

Reglons adicionals

En l'entrà anterior parlí del pentagrama, que es el conjunt de 5 llínees horisontals i en els que se ubiquen els símbols musicals i que llegirà el music pera interpretarles en l'instrument.

Cada puesto en el pentagrama, siga damunt d'una ralleta o en el buit indica una nota musical diferent.

Alguns instruments tenen el seu ranc de notes molt ample, i no existix espay suficient en eixes cinc llínees, i les notes agudes que pot eixecutar l'instrument estan per damunt de la 5ta llínea, i d'igual modo, existixen notes greus per baix de la primera llínea. En estos casos, eixes notes "ixen" del pentagrama, par posarles correctament s'afigen uns chicotius reglons per d'alt y per baix, tants com faça falta i s’ubiquen les notes on correspon. Estes llínees dona l'idea que’l pentagrama continua tantes llínees como foren necesaries, vullc dir, com si el pentagrama tinguera 9 llínees (p. eixemple) en conte de 5.

Pero afegir llínees adicionals es un embolic,  per embonyigaor, per farraguiste i perque mareja, ya que nosatros som practicament incapaços de coordinar en més de 6 llínees(açó te explicacio, curiosa segons el meu criteri, detallar el fenomeno allargaria la entrà massa, a més que se'n ix de la idea general).

Com deya, el pentagrama té 5 llínees y s'afegisen estos chicotius reglons només a les notes que heu requerixen. Per eixemple baix clau de sol, un Do greu se posa en la mateixa primera llínea adicional per baix del premier regló normal del pentagrama, i el Do agut se posa sobre dos llínees adicionales damunt de la quinta llínea.

REGLES
* Se dibuixaràn tantes llínees com faça falta HASDA aplegar a la nota. No es correcte dibuixar una llínea en el puesto on aniria en teoria i a la vegà no dibuixar les llínees adicionals del mig. En el eixemple anterior, pa escriurer el Do agut no es prou ficar una llínea a soles i posarla en el lloc aproximat. El music deu llegir quantes llínees adicionals existixen, no deu imaginar les que poden o no poden existir O estan les ralles que llig o no estan.

* Es deu escriure  tantes llínees com toquen hasda aplegar a la nota SINSE SUPERAR. Si el pentagrama fora el centre, afegirem cap els extrems de d'alt i baix hasda que la nota aplegue a tocar una ralleta, bé siga perque esta dibuixada damunt ella o perque fa costat. Si agarrem un Re agut se dibuixaran 2 llínees adicionals, no tres. I si es un Re greu, no se dibujará cap d'elles, perque la nota está en contacte en la llínea de d'alt

Regles per afegir reglons adicionals

002::: Pentagrama

Escomence per la Solfa. L'instrument s'agarra  quant es tinga uns mesos de treball, quant estem més abeats en vore pentagrames. Aixina que ara mos centrem en coneixer quins elements fan la partitura, entonar y entendre les notes que lligc/sent. Y quant sapia una miqueta més, s'escomença en l'instrument.

Primer dia, portem el material que s'utilisa a lo llarc del curs: Un tractat de Solfa, cuadern de teoria de primer grau d'elemental i la llibreta per prendre notes. No pose cap títul dels libres o nom i llinage dels autors perque no vullc fer publicitat, ni vullc trencar el copyright.

Escomensare pels elements més basics. Ara pot ser que semble tot molt elemental pero poquet a poquet s'anira embolicant. Este blog partix del no res.

PENTAGRAMA
Paraula composta per l'unio de dos paraules:  PENTA (cinc) y GRAMA (grafia). Aixina que’l pentagrama es una serie de 5 llínees o reglons una damunt atra on s'escriuran els diversos signes musicals.

Els pentagrames se formen en 5 reglons y 4 buits. Abdos es conten de cap abaix cap amunt. Talment que la nota dibuixà al primer regló será la nota musical que trobarem damunt la llínea de baix. I la nota de tercer buit es la que se dibuixarà al segon buit  contat des de damunt.

Pentagrama - 5 reglons - 4 buits

Les fulles de paper en pentagrames se nomenen paper pautat.

La gran majoría d'instruments lligen les seues notes en estos pentagrames, pero existixen atres que usen un atre tipo de sistema pa posar les seues notes. Per eixemple, alguns de percussio que assoles ampren una llínea, atres de corda que per eixemple, la guitarra, s’ajuda de taules per indicar el puesto dels dits en el trast pa fer les notes o acorts.

Afegir que no sempre s'utilisà este sistema. En la antiguetat s’ajudaven en atres sistemes que no tenien 5 llinees, des de l'us de lletres a atres simbols. O la notació de hui en dia pals cegos, que se fa en el sistema Braille de punts.