007::: SF – Tipos notes musicals i silencis

Seguix escribint al voltant dels coneixements previs pa escomençar a llegir una partitura.

Ara vorem quant de temps dura les notes musicals. En l’entrà 004 escrigué que la nota musical és un so concret que escoltem quant es produix una certa vibració de soroll. On la tanda de 7 sons es l’escala musical.

Vérem que les notes se posen en el pentagrama, i que si vullc diferenciar si una nota es un Sol o un Fa m’ajude de la clau de Sol, que és la clau que establix el punt de referència pa posar la nota Sol i enacabant escriurer en el puesto correcte la resta de les notes.

Este punt de referència es que la nota que se posa en la segona llínea es la nota Sol, tal vàrem vore en l’entrà 005. En la lliçó d’adés vérem que una melodia en general té un ritme basic que serà lo que mos guíe a lo llarc del temps i aixina posarem les notes en l’instant precís.

Quasi tenim tota la sabiea elemental pa posar una nota:

Coneixem el nom de les notes: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si.

Coneixem on escriureles dins del pentagrama: En l’ajuda de la clau de Sol

Coneixem que seguixen un ritme que mos ajudarà a situar les notes en el temps

Encà no puguem escriurer quant serà la durà de cada nota:

Pot existir més d’una nota en el mateix soroll, per eixemple un Mi. Pero este Mi pot pendre en el temps diversos valors. Vullc dir que’l Mi pot allargarse en el temps més que atre Mi, desde un instant a segons.

Aixina que si volem coneixer en un pentagrama si la nota es un Fa o un La se posa en un buit de les llínees del pentagrama, pera coneixer si una nota s’allarga més o menos en el temps s’ha establut que cada nota pren una grafía diferent a la que cridarem figura.

La relació entre les distintes figures és que sempre una representa el doble de durà que l’atra.

Afegir, quant en un temps no se toca, estem en silenci, i s’ha d’indicar eixa pausa de silenci pa que no toquem res i fem cap soroll, axina que cada figura musical té associat un silenci. Per lo tant els silencis tan ahina gauidixen d’eixa relació de que un silenci serà el doble de llarc que el següent.

Les figures de major a menor durà de temps son éstes:

De totes les escrites, les més habituals son la segona i tercera filà:

Redona, Blanca, Negra, Corchea, Semicorchea, Fusa, Semifusa

Lo habitual en els métodos de deprenentage, es que indiquen que la figura de la nota negra pren el valor de 1. La resta de notes agarra el seu valor a partir d’ella.

Aixina tindrem que la corchea pren el valor de ½. La Semicorchea pren el valor de 1/4. La fusa pren el valor de 1/8. La semifusa pren el valor de 1/16. Y per damunt, la blanca pren el valor de 2, la redona pren el valor de 4 y así succesivament.

En el típic gráfic se veu millor.

Abre de notes

NOTES:

Si quant mos topem en un text escrit en inglés o en germànic.

Ya vérem que estos idiomes criden a les notes de forma diferent que nosatros. (Recordar que eren C-D-E-F-G-A-B(H))

A l’igual que nostra escala musical es Do Re Mi Fa Sol La Si, y pa l’idioma inglés C D E F G A B. En lo que es la durà de les notes ocurrix algo semblant. En inglés, y crec que en concret ocurrix en l’inglés de EE.UU. el nom de les notes no te nom propi com per eixemple redona o fusa, sino que les notes prenen el nom de fraccions de unitat:

Whole note (nota sancera) - Rodonda

Half  note (mija nota) - blanca

Quarter note (cuart de nota) – negra

Eight note (huitava de nota) – corchea

16th note (16ena de nota) – semicorchea

...

Aixina que si donant una ullà en un manual escrit en inglés de EE.UU vos trobeu acó i pugueu voreu, una nota que la criden half note (mija nota) no se referix a la nostra corchea, sino que se referix a la blanca.

El nom que rep les notes en diversos idiomes es éste:

Valencià	Inglés (EE.UU)	Inglés (R.Unido)	Italiano	Alemán	Francés
Máxima			Maxima	Maxima	Maxima
Longa	Long	Longa	Longa	Longa	Longa
Cuadra o Breu	Breve	Breve o Double-whole note	Breve	Brevis	Brève
Redonda	Whole Note	Semibreve	Semibreve	Ganze Note	Ronde
Negra	Quarter Note	Crotchet	Nera o Semiminima	Viertelnote	Noire
Corchea	Eighth Note	Quaver	Croma	Achtel o Achtelnote	Croche
Semicorchea	Sixteenth note	Semiquaver	Semicroma	Sechzehntelnote	Double croche
Fusa	Thirty-second note	demisemiquaver	biscroma	ZweiunddreBigstelnote	Triple croche
Semifusa	Sixty-four note	hemidemisemiquaver	Semibiscroma	Vierundsechzigstelnote	Quadreuple croche
Garrapatea	One hundred twenty eight note	semihemidemisemiquaver	fusa	Hundertachtundzwanzigstel-note	Quintuple croche

Pense que no es res donar una ullà per si se mos creua per davant algún text, melodia, metodo… que siga d’atre idioma al nostre valencià.

La primera vegà que llegí lo de “mija nota” me pasí una bona estona hasda descobrir que este quarter note no donaba idea a una semicorchea, fea  referencia a la negra.

I a més, la “fusa” del italià es la “garrapatea” del valencià

En la siguient entrà escriuré al voltant de coneixer quantes d’estes notes se podràn ficar en un compas pera ordenarles dins del pentagrama. Aixina que l’únic que mos fa falta coneixer es el valor de l’indicació de compas, que es el símbol, o número que se fica a l’inici de l’obra.

006::: SF - Pols, Compas i Barra de compas

La musica, o la musica que pretenc explicar en este blog, encà mos parega continua o que no seguix cap pauta, en realitat sí en té una base, uns fonaments dels que partixen la resta.

La música, que al cap i a la fi son ones sonores. Si volem que se distribuïxca, i se transmitixca d’un músic a u atre es pot fer de diverses formes, una d’elles sería oral (per oït) sense partitures ni res, el mestre toca la música i el discípul l’imitaba. Este modo de transmissió ha sigut el principal en la transmissió folklórica de tonaes i atres melodíes sencilles de pocs instruments i aixó ha fet diferenciar la música popular de cada regió, assoles s’ha de pensar que era prou costós (encà no impossible) que u de Galicia transmetera el seu bon fer a un atre de la provenza italiana.

Pero existia atre método de transmetre música més complexa on n’hi havia uns quants instruments o perque algú alié, que no esta al costat físic del mestre i puguera tocar lo mateix que ell interpretaba. De manera que eixe método de transmetre ha sigut gracies a algo palpable i físic: la codificació dels sons en tablilles, en terra cuita i a la fi en paper.

(M’està acudint al cap de fer un día una entrà d’historia, a vorem si heu faig)

Per aço, els sons hagueren de ser codificats i se crearen uns símbols pa que la gent els interpretara. Aixina que de la mateixa forma nosatros diem sonorament “aaaaa”, sabem que hem d’escriure AAAA o aaaa, i si vos fixeu cada grafía: “A” i “a” es diferent. Pero tots entenem que es el fonema /a/. Com deya, de la mateixa forma que se crearen els símbols que codifiquen el parlar, també se creà els símbols escrits que codifiquen la música.

En un principi pot paréixer que la música no té orde ni concert, no té ritme o es aleatori, pero ni molt més llunt. Tota música, per lo manco de la que parlaré per açí sí té una base rítmica sobre la que es construïx la melodia, incloent els silencis.

Aixina que al igual que passa en el temps (atre ent físic que existix pero que per sí mateixa no podem vore ni fer mides) s’ha establit una divisió bàsica per a que pugam dividirla en hores, minuts, segons… i en acabant fer mides i càlculs. En música també tenim una base de la que eixir i treballar. I a la fi, pugam escriure en una notació musical inventà, pero aceptà i coneguda per tot lo món. Aço serà lo que traduixca i interprete al paper la melodia que tenim al cap i estem escoltant.

Continue en l’eixemple del temps. Al igual que en el temps on la base es una repetició constant d’impulsos i que hem cridat segon i que oferix un pols constant i regular fent que 60 unitats la nomenem minut y 3600 segons la nomenem hora. En música existix una base rítmica i constant d’una percussió que a partir d’ara la nomenarem com POLS.

Este efecte serían semblants als polsos que dona constantment el metrónom.
Sería com el Tac-Tac-Tac-Tac… continu i a velocitat constant.

COMPAS:
Del compas puc dir diverses coses pero ara no vullc entrar massa en l’assunt.
En una partitura vorem que’l pentagrama (5 llínees paraleles horisontals) está dividit en trocets per unes barres verticals. Cada u d’estos trocets se li diu compas.

Vullc remarcar que el pols, la percussió constant que tindrà l’obra, és una percussió o millor dit una succesió de impulsos (perque realmente no s’escolten) que s’extendrà hasda l’infinit. El pols ni es trosseja, ni es dividix, ni s’agrupa, ni se treballa en ell ni res, és un Pum-Pum-Pum… constant i au.

A pessar de l’indicació previa, vaig a escriure en torn d’agrupar el pols, pero es que ara mateixa no hu sé explicar millor.
El compas, que será cada una d’estes divisions del pentagrama, no és assoles un tros buit de pentagrama. El compas té en si mateixa la base del rítmica de l’obra. A vore si m’explique.

El pols, que es la succeció d’impulsos, és la base sobre la que ficarem les notes musicals. Semblant als quadradets d’una fulla on escriurem en acabant. Els quadradets son iguals en tota la fulla pero no son lletres ni servixen pa res en concret pero sí son la base pa que nosatros escrigam cada 2, o cada 3 d’estos quadradets, o fem diagrames. El pols es la plantilla, i les grafíes musicals nostra lletra i diagrames.

En una obra este pols se distribuirà segons requerixca l’obra, per eixemple fem una base on l’unitat bàsica siga la de 2 polsos. Aixina tenim una unitat de mesura mínima que serà la que continga el compas. Aixina cada compas estarà format per dos polsos, per lo que l’obra tindrà una base de 2 - 2 - 2 - 2 - 2 - 2 - 2…
Si el pols s’agrupa de 3 en 3 puix cada compas del pentagrama tindrá 3 polsos.
En el dibuix de baix, el pols es la sucesión de ralles hasda l’infinit i el compas es cada tros de pentagrama on continga en este caso 4 polsos per cada compas.

Més avant vorem que’l compás o la base de l’unitat de l’obra pot agarrar diferents valors com negres o corchees o blanques… pero lo que vol dir el ritme constant es idéntic siga cual siga el valor de la base.

BARRA DE COMPAS: Son les barres verticals que dividixen el pentagrama, donant els compassos de l’obra.

005::: SF - Clau de Sol

En entraes anteriors s’ha vist que’ls sons se dividixen en 7 notes musicals i se poden repetir tant com se nessesite. Ca una d’estes notes rep un nom singular: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si.

Per atra banda, tenim el pentagrama que servix pa colocar les notes musicals damunt d’ell. Pero ¿cóm coneixem que la nota del primer buit es un Fa y no un Si?

Per aixo es menester establir “l’orige”, el punt de referència per a les notes. Donant un eixemple analogic matematic. Un cinc dona a entendre 5 unitats perque s’ha establit que l’orige es el 0 (no tindre cap cantitat), En aixo, quant tenim una unitat se la nomena u (haguera pogut tindre atre nom pero els antics posaren la paraula u per indicar esta cantitat), aixina el 5 vol dir cinc unitats perque desde el no res, o cantitat 0 vol dir aumentar en 5 unitats.

Aixina pa que les notes en un pentagrama mos done a entendre a quí so pertany, s’ha d’establir l'orige. I éste lo dona la CLAU.

N’hi han diversos tipos de clau, en particular 3 tipos, pero hui explique la clau en que escomensa tot lo mon, i que ademes, sera la que ampra l’oboe pa llegir les notes: la Clau de Sol.

Clau, perque establix l’orige.

(de) Sol, perque establix el puesto de la nota Sol damunt del pentagrama. Desde el Sol se coloquen la resta de les notes.

El símbol de la Clau de Sol es:

¿Per qué es eixe símbol? Ara mateixa mos quedem en el PERQUE SÍ.
I ¿n’hi ha més d’una clau? Faç l’alvanç per a quant es veja les atres claus: 

Es sabut que uns instruments son més aguts que atres. A la fi, un mateix instrument, per eixemple el piano, té tecles agudes i atres greus. Si volem escriure totes estes notes sinse “eixirmos” massa del pentagrama, vullc dir, sinse dibuixar moltes llínees adicionals, s’agarra una de les tres claus per escriure les notes d’eixe instrument, aixina si l’instrument es greu s’amprará la clau de Fa que fará que les notes se “centren” dins del pentagrama. El registre miger amprarà la clau de Do, i els instruments aguts, la clau de Sol.

Siguent pas ¿on dibuixe la clau de Sol? Damunt el pentagrama (obvi), pero ¿Te un lloc, un puesto concret?: SÍ.

(1) Si dibuixem la clau, el primer punt de contacte del boli en el paper es damunt de la segona llínea adicional, enacabant puja hasda la tercera
(2) baixa en redolí a la primera
(3) i torna a pujar per damunt del pentagrama
(4) finalisant en una llínea que baixa pel mig de l’espiral
(5) Per embelliment se fa una "piloteta" al final 

Es més simple dibuixarla que fer l’explicació, encà que’s importat coneixer els punts dits adés.

¿Com fa esta clau per dirnos on está el Sol? En les llínees anteriors he dit que el primer punt on se recolza el boli per dibuixarla comensa en la segona llínea, aixina eixe es el puesto del Sol: En la segona llínea.

Vullc fer un chicotiu alvanç: existixen diversos puestos pa la clau de Sol. Per aixó es important que se veja prou clar que la clau comensa en el segon regló i toca el tercer i el primer, perque si no se seguixen estes proporcions pot donar confusio.

Quant ya n’està dibuixà la nota Sol, i tenim establit l’orige, se pot colocar les atres notes. De Sol cap amunt i tandejant buit-llínea-buit-llínea… serán Sol, La, Si, Do (escala nova), Re….
De Sol cap a baix i tandejant buit-llínea-buit-llínea… serán Sol, Fa, Mi, Re, Do, Si (nova escala), La…

CONCLUSIÓ: La clau de Sol dona l’altura del puesto del Sol i a partir d’eixe punt s’escriuen la resta de les notes. Se dibuixa escomençant en la segona llínea.

004::: SF - Notes musicals

Adés deya que el pentagrama tenia l'ús de escriurer damunt d'ell els símbols musicals.

U de tants símbols son les notes musicals.

Una nota musical fa referència a un so d'una freqüéncia constant. Vullc dir, el soroll, lo mateix que la llum i atres elements ampren les ones pa "viajar". Quant la ona fa una oscilació completa, es a dir, quant puja, baixa y torna al "puesto d'eixida" pera un atra pujà; a aixó se crida frecuencia. Segons la velocitat d’oscilació o vibració tindrem uns sons més aguts (més velocitat) o més greus (manco velocitat).

Aixina que tenim que cada so té una freqüéncia fixa. Si cambia eixa freqüéncia, el so cambia .
Si la freqüéncia es més alta vol dir que existix més vibracio en el mateix temps, aixina la nota sera més aguda.
Si la frecuencia es inferior vol dir que existix manco vibració, aixina la nota sera mes greu.

El piano, el oboe, el sax, el bombardí... si tots toquen en la mateixa freqüéncia, tots farán la mateixa nota. Per atre costat estaría el component que fa característic el so de cada instrument. Vullc dir, "l'element" que fa que un piano se senta com a piano i no com un clarinet.

A la fi, si tots fan la mateixa vibració, la nota ha de ser la mateixa en tots, per eixemple un Fa.

S'ha establit que existixen 7 notes musicals (12 si afegim les alteracions) en una escala musical.
Cada nota se representa en un so (en una freqüéncia) fixa, i estes se poden repetir per damunt y per devall tantes iteracions com faça falta. Aixo sí, sempre en lo mateix orde.

Les notes musicals son una serie de sílabes que donen nom als sons que sentim.

La tanda de 7 notes es:

Do - Re - Mi - Fa - Sol - La - Si

La tanda de 12 notes es:

Do - Do#/Reb - Re - Re#/Mib - Mi - Fa - Fa#/Solb - Sol - Sol#/Lab - La - La#/Sib - Si

Se pot tornar a repetir per d'alt i baix, tant com siga pertinent

...... - La - Si - Do - Re - Mi - Fa - Sol - La - Si - Do - Re - Mi - Fa - Sol - .......

* En Portugués e Italià usen la mateixa notació que nosatros.
* En Francia, es normal trobar el Do Reemplaçat per la paraula Ut, la resta de notes esta igual.

Ut - Ré - Mi - Fa - Sol - La  - Si

* En notacio anglicana, no existix Do, Re... sino que nomenen les notes per lletres de l'alfabet,

C - D - E - F - G - A - B

* Els alemans, troquen el Si dels anglicans per la H. La letra B se fa H

C (Do) - D - E - F - G (Sol) - A - H (Si)

003::: SF - Reglons adicionals

REGLONS ADICIONALS:

Els reglons adicionals son les llínees horisontals en les que s'aumenten les 5 llíees del pentagrama, ya siga per damunt o per daix. Servixen pa posar damunt d'elles i en los espays les notes que per ser massa agudes o greus no se poden escriurer dins del pentagrama.

Reglons adicionals

En l'entrà anterior parlí del pentagrama, que es el conjunt de 5 llínees horisontals i en els que se ubiquen els símbols musicals i que llegirà el music pera interpretarles en l'instrument.

Cada puesto en el pentagrama, siga damunt d'una ralleta o en el buit indica una nota musical diferent.

Alguns instruments tenen el seu ranc de notes molt ample, i no existix espay suficient en eixes cinc llínees, i les notes agudes que pot eixecutar l'instrument estan per damunt de la 5ta llínea, i d'igual modo, existixen notes greus per baix de la primera llínea. En estos casos, eixes notes "ixen" del pentagrama, par posarles correctament s'afigen uns chicotius reglons per d'alt y per baix, tants com faça falta i s’ubiquen les notes on correspon. Estes llínees dona l'idea que’l pentagrama continua tantes llínees como foren necesaries, vullc dir, com si el pentagrama tinguera 9 llínees (p. eixemple) en conte de 5.

Pero afegir llínees adicionals es un embolic,  per embonyigaor, per farraguiste i perque mareja, ya que nosatros som practicament incapaços de coordinar en més de 6 llínees(açó te explicacio, curiosa segons el meu criteri, detallar el fenomeno allargaria la entrà massa, a més que se'n ix de la idea general).

Com deya, el pentagrama té 5 llínees y s'afegisen estos chicotius reglons només a les notes que heu requerixen. Per eixemple baix clau de sol, un Do greu se posa en la mateixa primera llínea adicional per baix del premier regló normal del pentagrama, i el Do agut se posa sobre dos llínees adicionales damunt de la quinta llínea.

REGLES
* Se dibuixaràn tantes llínees com faça falta HASDA aplegar a la nota. No es correcte dibuixar una llínea en el puesto on aniria en teoria i a la vegà no dibuixar les llínees adicionals del mig. En el eixemple anterior, pa escriurer el Do agut no es prou ficar una llínea a soles i posarla en el lloc aproximat. El music deu llegir quantes llínees adicionals existixen, no deu imaginar les que poden o no poden existir O estan les ralles que llig o no estan.

* Es deu escriure  tantes llínees com toquen hasda aplegar a la nota SINSE SUPERAR. Si el pentagrama fora el centre, afegirem cap els extrems de d'alt i baix hasda que la nota aplegue a tocar una ralleta, bé siga perque esta dibuixada damunt ella o perque fa costat. Si agarrem un Re agut se dibuixaran 2 llínees adicionals, no tres. I si es un Re greu, no se dibujará cap d'elles, perque la nota está en contacte en la llínea de d'alt

Regles per afegir reglons adicionals

002::: Pentagrama

Escomence per la Solfa. L'instrument s'agarra  quant es tinga uns mesos de treball, quant estem més abeats en vore pentagrames. Aixina que ara mos centrem en coneixer quins elements fan la partitura, entonar y entendre les notes que lligc/sent. Y quant sapia una miqueta més, s'escomença en l'instrument.

Primer dia, portem el material que s'utilisa a lo llarc del curs: Un tractat de Solfa, cuadern de teoria de primer grau d'elemental i la llibreta per prendre notes. No pose cap títul dels libres o nom i llinage dels autors perque no vullc fer publicitat, ni vullc trencar el copyright.

Escomensare pels elements més basics. Ara pot ser que semble tot molt elemental pero poquet a poquet s'anira embolicant. Este blog partix del no res.

PENTAGRAMA
Paraula composta per l'unio de dos paraules:  PENTA (cinc) y GRAMA (grafia). Aixina que’l pentagrama es una serie de 5 llínees o reglons una damunt atra on s'escriuran els diversos signes musicals.

Els pentagrames se formen en 5 reglons y 4 buits. Abdos es conten de cap abaix cap amunt. Talment que la nota dibuixà al primer regló será la nota musical que trobarem damunt la llínea de baix. I la nota de tercer buit es la que se dibuixarà al segon buit  contat des de damunt.

Pentagrama - 5 reglons - 4 buits

Les fulles de paper en pentagrames se nomenen paper pautat.

La gran majoría d'instruments lligen les seues notes en estos pentagrames, pero existixen atres que usen un atre tipo de sistema pa posar les seues notes. Per eixemple, alguns de percussio que assoles ampren una llínea, atres de corda que per eixemple, la guitarra, s’ajuda de taules per indicar el puesto dels dits en el trast pa fer les notes o acorts.

Afegir que no sempre s'utilisà este sistema. En la antiguetat s’ajudaven en atres sistemes que no tenien 5 llinees, des de l'us de lletres a atres simbols. O la notació de hui en dia pals cegos, que se fa en el sistema Braille de punts.