Seguix escribint al voltant dels
coneixements previs pa escomençar a llegir una partitura.
Ara vorem quant de temps dura les
notes musicals. En l’entrà 004 escrigué que la nota musical és un so concret
que escoltem quant es produix una certa vibració de soroll. On la tanda de 7
sons es l’escala musical.
Vérem que les notes se posen en
el pentagrama, i que si vullc diferenciar si una nota es un Sol o un Fa m’ajude
de la clau de Sol, que és la clau que establix el punt de referència pa posar
la nota Sol i enacabant escriurer en el puesto correcte la resta de les notes.
Este punt de referència es que la
nota que se posa en la segona llínea es la nota Sol, tal vàrem vore en l’entrà
005. En la lliçó d’adés vérem que una melodia en general té un ritme basic que
serà lo que mos guíe a lo llarc del temps i aixina posarem les notes en
l’instant precís.
Quasi tenim tota la sabiea
elemental pa posar una nota:
Coneixem el nom de les notes: Do,
Re, Mi, Fa, Sol, La, Si.
Coneixem on escriureles dins del
pentagrama: En l’ajuda de la clau de Sol
Coneixem que seguixen un ritme que
mos ajudarà a situar les notes en el temps
Encà no puguem escriurer quant serà
la durà de cada nota:
Pot existir més d’una nota en el
mateix soroll, per eixemple un Mi. Pero este Mi pot pendre en el temps diversos
valors. Vullc dir que’l Mi pot allargarse en el temps més que atre Mi, desde un
instant a segons.
Aixina que si volem coneixer en
un pentagrama si la nota es un Fa o un La se posa en un buit de les llínees del
pentagrama, pera coneixer si una nota s’allarga més o menos en el temps s’ha
establut que cada nota pren una grafía diferent a la que cridarem figura.
La relació entre les distintes
figures és que sempre una representa el doble de durà que l’atra.
Afegir, quant en un temps no se
toca, estem en silenci, i s’ha d’indicar eixa pausa de silenci pa que no toquem
res i fem cap soroll, axina que cada figura musical té associat un silenci. Per
lo tant els silencis tan ahina gauidixen d’eixa relació de que un silenci serà el
doble de llarc que el següent.
Les figures de major a menor durà
de temps son éstes:
De totes les escrites, les més
habituals son la segona i tercera filà:
Redona, Blanca, Negra, Corchea,
Semicorchea, Fusa, Semifusa
Lo habitual en els métodos de
deprenentage, es que indiquen que la figura de la nota negra pren el valor de
1. La resta de notes agarra el seu valor a partir d’ella.
Aixina tindrem que la corchea pren
el valor de ½. La Semicorchea pren el valor de 1/4. La fusa pren el valor de
1/8. La semifusa pren el valor de 1/16. Y per damunt, la blanca pren el valor
de 2, la redona pren el valor de 4 y así succesivament.
En el típic gráfic se veu millor.
 |
| Abre de notes |
NOTES:
Si quant mos topem en un text
escrit en inglés o en germànic.
Ya vérem que estos idiomes criden
a les notes de forma diferent que nosatros. (Recordar que eren C-D-E-F-G-A-B(H))
A l’igual que nostra escala
musical es Do Re Mi Fa Sol La Si, y pa l’idioma inglés C D E F G A B. En lo que
es la durà de les notes ocurrix algo semblant. En inglés, y crec que en concret
ocurrix en l’inglés de EE.UU. el nom de les notes no te nom propi com per
eixemple redona o fusa, sino que les notes prenen el nom de fraccions de unitat:
Whole note (nota sancera) - Rodonda
Half note (mija nota) - blanca
Quarter note (cuart de nota) –
negra
Eight note (huitava de nota) –
corchea
16th note (16ena de nota) –
semicorchea
...
Aixina que si donant una ullà en
un manual escrit en inglés de EE.UU vos trobeu acó i pugueu voreu, una nota que
la criden half note (mija nota) no se
referix a la nostra corchea, sino que se referix a la blanca.
El nom que rep les notes en diversos
idiomes es éste:
|
Valencià
|
Inglés (EE.UU)
|
Inglés (R.Unido)
|
Italiano
|
Alemán
|
Francés
|
|
Máxima
|
|
|
Maxima
|
Maxima
|
Maxima
|
|
Longa
|
Long
|
Longa
|
Longa
|
Longa
|
Longa
|
|
Cuadra o Breu
|
Breve
|
Breve o Double-whole note
|
Breve
|
Brevis
|
Brève
|
|
Redonda
|
Whole Note
|
Semibreve
|
Semibreve
|
Ganze Note
|
Ronde
|
|
Negra
|
Quarter Note
|
Crotchet
|
Nera o Semiminima
|
Viertelnote
|
Noire
|
|
Corchea
|
Eighth Note
|
Quaver
|
Croma
|
Achtel o Achtelnote
|
Croche
|
|
Semicorchea
|
Sixteenth note
|
Semiquaver
|
Semicroma
|
Sechzehntelnote
|
Double croche
|
|
Fusa
|
Thirty-second note
|
demisemiquaver
|
biscroma
|
ZweiunddreBigstelnote
|
Triple croche
|
|
Semifusa
|
Sixty-four note
|
hemidemisemiquaver
|
Semibiscroma
|
Vierundsechzigstelnote
|
Quadreuple croche
|
|
Garrapatea
|
One hundred twenty eight note
|
semihemidemisemiquaver
|
fusa
|
Hundertachtundzwanzigstel-note
|
Quintuple croche
|
Pense que no es res donar una ullà
per si se mos creua per davant algún text, melodia, metodo… que siga d’atre
idioma al nostre valencià.
La primera vegà que llegí lo de
“mija nota” me pasí una bona estona hasda descobrir que este quarter note no
donaba idea a una semicorchea, fea referencia
a la negra.
I a més, la “fusa” del italià es
la “garrapatea” del valencià
En la siguient entrà escriuré al
voltant de coneixer quantes d’estes notes se podràn ficar en un compas pera ordenarles
dins del pentagrama. Aixina que l’únic que mos fa falta coneixer es el valor de
l’indicació de compas, que es el símbol, o número que se fica a l’inici de l’obra.
